Els dauradors eren els artesans que feien aquesta feina i aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596. Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l'escultura, la pintura i fins i tot l'arquitectura. Aquesta va ser una tècnica molt utilitzada durant els segles XIII al XV. L'ofici tingué una embranzida durant el segle XVIII i primeries del XIX. Incidentalment el gremi prengué el títol superior de col·legi.
domingo, 25 de marzo de 2012
El Daurat
El daurat és la tècnica que consisteix en aplicar pa d'or sobre una superfície prèviament preparada. Segons el tipus de dibuix preparatori es pot cisellar l'or. És a dir, es poden realitzar marques i dibuixos mitjançant cisells de diferents formes.
Els dauradors eren els artesans que feien aquesta feina i aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596. Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l'escultura, la pintura i fins i tot l'arquitectura. Aquesta va ser una tècnica molt utilitzada durant els segles XIII al XV. L'ofici tingué una embranzida durant el segle XVIII i primeries del XIX. Incidentalment el gremi prengué el títol superior de col·legi.
Els dauradors eren els artesans que feien aquesta feina i aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596. Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l'escultura, la pintura i fins i tot l'arquitectura. Aquesta va ser una tècnica molt utilitzada durant els segles XIII al XV. L'ofici tingué una embranzida durant el segle XVIII i primeries del XIX. Incidentalment el gremi prengué el títol superior de col·legi.
miércoles, 14 de marzo de 2012
La fusta com a suport
La fusta és composta de fibres de cel · lulosa i hemicel · lulosamantingudes Unides per lignina, i Petites proporcions de sucres,faig i proteines
Les coníferes tenen una gran varietat d'usos: es tracta d'una matèria primera per a la construcció de components estructurals, però també es troba en mobles i altres productes, com motllures, portes i finestres. Les coníferes també s'utilitzen en la producció de paper i per a diversos tipus de taulers (aglomerat, mdf, alguns contraxapats).
- Tremp sobre sicomor
- Retrats Al-Fayum (retrats de mòmies) http://es.wikipedia.org/wiki/Retratos_de_El_Fayum
- Cartonatge
- cel·lulosa 50%
- lignina 25%, dóna duresa i protecció
- hemicel·lulosa, uneix fibres
- resines, ceres... nutrició planta
PROPIETATS FÍSIQUES DE LA FUSTA:
- duresa, resistència al serrat
- arisotropia (L' anisotropia és la propietat de variació de les propietats físiques en ser mesurades des de diferents direccions. És la propietat contrària a la isotropia.)
- plasticitat (La plasticitat és la propietat mecànica d'un material, biològic o d'altre tipus, de deformar permanentment i irreversible quan es troba sotmès a tensions per sobre del seu rang elàstic, és a dir, per sobre del seu límit elàstic.)
- flexibilitat
- elasticitat
- higroscopocitat (Es refereix a totes aquelles substàncies que absorbeixen o cedeixen ràpidament l'aigua en forma de vapor o en forma líquida de l'ambient que les envolta.)
Arbres de fulla perenne que creixen en regions fredes i tenen fusteslleugeres, toves i fàcils de treballar, entre les quals que troben la de Pi o l'Avet.
Fustes frondoses: Són espècies de fulla caduca que creixen en zones de climatemperat i proporcionen fustes resistents i dures com la de Faig, el Roure o el Noguer
Fustes tropicals: Són fustes que provenen dels boscos de zones tropicals o sigui, que creixen en climes càlids i humits. Hi ha gran varietat d'espècies entre els quals hi ha la Bassa, El Banús o la Caoba.
Fustes artificials: contraxapat, aglomerada, xapada, premsada, plàstica...
Fustes frondoses: Són espècies de fulla caduca que creixen en zones de climatemperat i proporcionen fustes resistents i dures com la de Faig, el Roure o el Noguer
Fustes tropicals: Són fustes que provenen dels boscos de zones tropicals o sigui, que creixen en climes càlids i humits. Hi ha gran varietat d'espècies entre els quals hi ha la Bassa, El Banús o la Caoba.
Fustes artificials: contraxapat, aglomerada, xapada, premsada, plàstica...
martes, 13 de marzo de 2012
El dibuix és un art
El dibuix és la plasmació d'una idea que comença en la nostra ment i per tal de plasmar aquesta idea necessitem uns mitjans per transportar-la al món físic.
El material de dibuix inclou el seu material...
El material de dibuix inclou el seu material...
Treball en sec
- La punta metàl·lica: Es tracta de un tros de metall molt esmolat amb un mànec. Al cap del temps l'obra es pot descomposar, ja que els metalls (coure, ferro, plata, estany...) s'oxiden i el full (compós de cel·lulosa no ho tolera). Durant l'edat mitjana s'utilitzaba fundamentalment per preparar el treball a ploma o per dibuixar apunts.
- Grafit: El grafit es troba a la natura i es pot extreure, però també es produeix artificialment. El mineral s'anomena 'Plombagina'. Perquè el grafit s'endureixi s'ha d'afegir argila.
- Sanguina: La sanguina és una tècnica pictòrica basada en una varietat d'òxid de ferro anomenada hematites, que es presenta en forma de pols, barra o placa. Pot tenir diferents tonalitats, totes elles dintre de la gamma dels vermells (d'aquí el seu nom, ja que recorda a la sang), des del vermell ataronjat fins al roig intens.
- Carbonet: El carbonet és un carbó vegetal de petites dimensions i rep també aquest nom el branquilló carbonitzat (de romaní i altres plantes) que és una mena de llapis que s’utilitza per dibuixar amb la tècnica del carbonet. Antigament es produïa el carbonet de la crema del matoll del bosc i era un carbó vegetal de menys qualitat (menor poder calorífic) que l’obtingut a partir de la crema controlada dels arbres de fusta dura com l’alzina. El carbonet s’emprava sobretot en cuines i en brasers.
- Contè: Barretes per imitar el carbonet.
- Llapissos de colors: S.XIX, abans es feia servir guix pigmentat.
- Clarió: guix blanc
Treball en líquid
La primera ploma PENNA SCRIPTORIA (ploma d'au), es composa d'una estructura molt fibrosa. Els seus traços són arrodonits, a diferència de la canya de Bambú que és més recta.
- El tinter 'atramentarium' (en llatí negre)
- La tinta Feta d'un pigment negre (barrejat amb carbó) i amb aigua, per fer que es barrejin aquests dos elements es necessita un gènere més, el qual ha anat evolucionant i variant durant la història, l'aglutinant.
- Tinta ferrogàlica: L'inconvenient és que s'oxida i es torna marró, també oxisda la cel·lulosa (màxim component del paper).
- El bistre és un pigment marró derivat del carbó enquitranat que s'obté cremant fusta de faig. Aquesta cendra es barreja amb aigua i goma aràbiga.
- La sípia és una tinta que s'obté de la substància continguda en una glàndula del cefalòpode del mateix nom. Aquesta substància es dilueix en aigua en diferent grau de concentració i se li afegeix goma aràbiga.

L'art
L'art (del llatí ars) és el concepte que inclou totes les creacions realitzades
per l'ésser humà per expressar una visió sensible respecte el món, ja sigui
real o imaginaria. Mitjançant recursos plàstics, lingüístics o sonors, l’art
permet expressar idees, emocions, percepcions i sensacions.
Paletina: Es fa servir per dimensions petites, per barnissos.
Una tècnica és un procediment que té com
objectiu obtenir un resultat determinat en una obra artística.
La tècnica és com s'aplica el
procediment.
Una pintura es fa barrejan pintura, aglutinants i un suport.
ELS PIGMENTS: són substàncies soles que tenen la capacitat de despendre el
color. Un pigment és soluble amb tot el que es barreja.
Es classifiquen segons la seva procedència:
Orgànics: naturals o artificials
Inorgànics: naturals o
artificials
Els pigments són sòlids, tan inorgànics, de color, blancs,
negres o fluorescents, que normalment són insolubles en el vehicle o substrat
al qual són incorporats no són alterats ni física ni quimicament per aquests.
Els pigments alteren la seva aparença mitjançant absorció selectiva o dispersió
de la llum.
Els pigments i els tints, com a resultat de les seves
característiques físiques i químiques difereixen en la seva aplicació. Quan
s'aplica un colorant, penetra en el substrat de manera soluble i després pot
esdevenir insoluble. El pigment, en canvi, es manté insoluble en tot el procés
de creació.
UTILLATGE PINTURA:
El pinzell és un instrument composat per un feix de filaments que poden
ser de materials diversos, usualment pèls, fixats a l'extrem d'un mànec de fusta per una virolla i que
té la propietat de retenir líquids de diferents densitats. Es fa servir
normalment per estedre pintura amb precisió variable sobre una superfície.
N'hi han diferents tipus (recte, angular, quadrat, rodó, plans, etc)
Fabricació: Molt artesanal, és fabrica igual que antigament, no han evolucionat gaire.
Pinzells d’aquarel·la: tenen una forma bombada,
sinó fos així l’aigua relliscaria.
Pinzells d’oli: Forma ramificada, l’oli
és més dens, no fa falta superfície per conservar l’aigua.
Paletina: Es fa servir per dimensions petites, per barnissos.
Brotxa: Pinzell gruixut amb un forat al mig. Aquest forat regula la pintura perquè no caigui tot de cop, es fa servir per dimensions grans.
Espatules:
-per pintar: angulada
Cestra: Paletes d'encaustica, es feien servir per treballar (antigament)
Estapolany: Serveix per recolzar-se mentres un treballa o pinta.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)






