El dibuix és un art

El dibuix és la plasmació d'una idea que comença en la nostra ment i per tal de  plasmar aquesta idea necessitem uns mitjans per transportar-la al món físic.
El material de dibuix inclou el seu material...

Treball en sec

• La punta metàl·lica: Es tracta de un tros de metall molt esmolat amb un mànec. Al cap del temps l'obra es pot descomposar, ja que els metalls (coure, ferro, plata, estany...) s'oxiden i el full (compós de cel·lulosa no ho tolera). Durant l'edat mitjana s'utilitzaba fundamentalment per preparar el treball a ploma o per dibuixar apunts.
• Grafit:  El grafit es troba a la natura i es pot extreure, però també es produeix artificialment. El mineral s'anomena 'Plombagina'. Perquè el grafit s'endureixi s'ha d'afegir argila. 
• Sanguina:  La sanguina és una tècnica pictòrica basada en una varietat d'òxid de ferro anomenada hematites, que es presenta en forma de pols, barra o placa. Pot tenir diferents tonalitats, totes elles dintre de la gamma dels vermells (d'aquí el seu nom, ja que recorda a la sang), des del vermell ataronjat fins al roig intens.
• Carbonet: El carbonet és un carbó vegetal de petites dimensions i rep també aquest nom el branquilló carbonitzat (de romaní i altres plantes) que és una mena de llapis que s’utilitza per dibuixar amb la tècnica del carbonet. Antigament es produïa el carbonet de la crema del matoll del bosc i era un carbó vegetal de menys qualitat (menor poder calorífic) que l’obtingut a partir de la crema controlada dels arbres de fusta dura com l’alzina. El carbonet s’emprava sobretot en cuines i en brasers.
• Contè: Barretes per imitar el carbonet.
• Llapissos de colors: S.XIX, abans es feia servir guix pigmentat.
• Clarió: guix blanc                                                                                                         

 

Treball en líquid

La primera ploma PENNA SCRIPTORIA (ploma d'au), es composa d'una estructura molt fibrosa. Els seus traços són arrodonits, a diferència de la canya de Bambú que és més recta.

• El tinter 'atramentarium' (en llatí negre)
• La tinta Feta d'un pigment negre (barrejat amb carbó) i amb aigua, per fer que es barrejin aquests dos elements es necessita un gènere més, el qual ha anat evolucionant i variant durant la història, l'aglutinant.
• Tinta ferrogàlica: L'inconvenient és que s'oxida i es torna marró, també oxisda la cel·lulosa (màxim component del paper). 
• El bistre és un pigment marró derivat del carbó enquitranat que s'obté cremant fusta de faig. Aquesta cendra es barreja amb aigua i goma aràbiga.
• La sípia és una tinta que s'obté de la substància continguda en una glàndula del cefalòpode del mateix nom. Aquesta substància es dilueix en aigua en diferent grau de concentració i se li afegeix goma aràbiga.