Pintura al Fresc

La pintura al fresc es fa damunt d'una preparació de calç acabada d'estendre (fresca) a sobre del mur. Aquesta calç quan entra en contacte amb l'aire, concretament per efectes de l'anhídrid carbònic, forma damunt la pintura que hem aplicat una pel·lícula de carbonat càlcic molt resistent i insoluble. La pintura passa a formar part del mur, no és una simple adhesió superficial. 

No es pot emprar un mur qualsevol sinó que ha de tenir unes condicions especials: no tenir humitat i no contenir guix, ni ciments i ser absorbent. Els materials bàsics necessaris són la calç, la sorra i els pigments (resistents a la calç). Tots han de ser de bona qualitat.


Procediments pictòrics (mur):


-Al fresc
-Al sec (qualsevol procediment pictòric i pintura a la calç)
-començat al fresc i acabat al sec (mezzo fresco, fresco a secco...)

 

(activitat realitzada a classe)

MUR: La pedra va ser el primer suport on el qual es va pintar. La pedra on es va pintar era de la que s'obté la calç i per això no trobem aglutinant. S'assembla molt a la pintura al fresc. 
Arquitectura de la terra: fibres vegetals i fang.
Més tard es va començar a fer servir l'adob.


Al 64 d.C a Roma es va obligar que el toxto fós cuit. I es comença a fer servir el coctus later, opus testaceum. Previament de pintar al mur aplicarem el morter que contigui calç.
Necessitem aglutinant perquè el pigment queda dins del morter. Les pedres que tenen calç: carbonat càlcic: calç (CaCr3)
Un cop cuit a 900º obtenim la calç viva eliminant el àcid carbònic.
Realitzem el procés de carbonitzaciño. El procediment pictòric és aigua de calç (toc enfarinat, tó més apagat).



Es fan una sèrie d'arrebossats sobre del mur (depenent del tipus), si 
és un mur nou s'hi fan generalment dues capes (remolinat i allisat). Totes les capes es fan amb un morter de calç i sorra. La primera amb parts iguals de calç i sorra grossa, d'1 o ½ cm de gruix. La segona s'aplica al cap d'un o dos dies amb calç i sorra fina proporció 3:1, d'uns 4 cm de gruix. A vegades es fa una última capa de calç sola (lliscat). 

Després es calcarà el dibuix ajudant-nos amb el model dibuixat pressionant amb el mànec d'un pinzell o un palet, o a través de l'estergit.

Si el fresc que es vol fer és molt gran caldrà treballar per jornades. Es dividirà el dibuix seguint una mica les seves característiques i només s'aplicarà la capa de l'allisat (la segona) del que es pensa pintar aquell dia, perquè la resta no s'assequi. Els pigments es treballaran només amb aigua (o aigua en calç). Es barregen els pigments amb aigua i s'apliquen amb pinzells suaus o esponges per no rascar la superfície de calç fresca. Com que es treballa amb tanta aigua es poden superposar tons i aconseguir transparències i diferents textures. Al segon dia es tornarà a arrebossar un altre tros i es començarà a 
pintar, remullant una mica els llocs de contacte amb els colors del dia anterior per ajustar les dues pintades.

El fresc s'ha de deixar assecar lentament perquè la pintura quedi ben fixada. És adequat anar-lo mullant alguns dies per retardar-lo. El fresc pot trigar unes sis setmanes a assecar-se (durant aquest període encara es pot retocar una mica). Però per assecar-se completament i agafar consistència necessita uns sis mesos de coll.






Condicions suport per fresc:

• uniformitat
• plasticitat
• resistència
• textura adient
• compabilitat dels morters
• humitat adequada
• absència

LA HUMITAT, és el major ènemic de la pintura.

 

Trobem diversos tipus de humitats:

• Humitat per Capilaritat: Ve del sùbsol i puja cap a la superfície. L'aigua reacciona amb les pintures: Surt cap a fora i es crea 'salitre' que provoca la descomposició de la pintura.
• Humitat per infiltració: ve de fora per l'aigua de la pluja. Descoloreix la pintura.
• Humitat per condensació: Diferència de temperatura de dins del mur a fora. Miquel Àngel respecte això va inventar les cambres d'aire