La pintura és l'art d'aplicar colors, o altres substàncies orgàniques o sintètiques, sobre diferents superfícies per a crear un cuadre.
Els diferents tipus de tècniques es basen en els materials que utilitza el pintor per a la realització de l'obra, les més conegudes son la pintura a l'oli i l'aquarel·la.
La pintura a l'oli es composa de pigments molts barrejats amb un oli que s'asseca en estar exposat a l'aire.
Els pigments, o pols de color, han d'ésser insolubles, insensibles a la descoloriment, i químicament inerts.
L'oli sol ésser de llinosa però també pot ser de cascall o de roure. De vegades s'afegeix vernís a la mescla i després es tritura, resultant-ne una pasta cremosa i espessa que s'envasa en tubs flexibles.
Aquesta tècnica es va desenvolupar a Europa a finals de l'edat mitjana i gaudí de gran acceptació, por la seva major simplicitat d'utilització i les més àmplies possibilitats que oferia. La pintura l'oli se seca lentament amb poca alteració del color, la qual cosa permet igualar, mesclar o degradar els tons i fer correccions amb facilitat. El pintor no està limitat a les pinzellades lineals, sinó que pot aplicar velades, aiguades, taques, vaporitzacions o empastades (pigments mol espessos). El pintor es lliure de canviar i d'improvisar sense trobar-se restringit a un dibuix preparat d'antuvi. L'oli permet obtenir efectes de gran riquesa amb el color, els contrastos de to i el clar-obscur.
La superfície pictòrica consisteix en un suport, que pot ser una fusta o un plafó composat, o més sovint, una tela de lli, cotó o jute tibada en un bastidor o encolada a una fusta. El suport va cobert amb una preparació, feta amb una fina capa de guix i cola o aprest. La preparació fa que el suport sigui menys absorbent i proporciona una superfície pictòrica que no és ni molt aspra ni massa suau; pot ésser blanca encara que generalment s'aplica a sobre d'una capa de color, que sol ser gris, castany obscur o vermellosa.
Per a pintar a l'oli es procedeix, tradicionalment, per etapes. En primer lloc se esbossa el dibuix sobre la preparació a llapis o a carbó, o con pintura diluïda en trementina. Després s'omplen les àmplies zones de color amb una pintura fluida, i es van refinant i corregint successivament amb pintura més espessa a la que s'afegeix oli i vernís. Normalment s'utilitzen pinzells de cerra dures, encara que es poden utilitzar brotxes més suaus de pel de teixó o marta; també es pot utilitzar una paleta o espàtula ampla i flexible, o be els dits. Aquest procés pot durar des de pocs dies fins a mesos o inclusivament anys.
Un vernís és una dissolució d'una o més substàncies resinoses en un dissolvent que es volatilitza o es desseca, a l'aire amb facilitat, donant com resultat una capa protectora sobre la superfície on s'ha aplicat.
Existeixen vernissos d'origen natural, en general derivats de les resines i olis essencials de plantes, i sintètics de formulació moderna.
(La tècnica a l'oli s'identifica de tal manera amb la noció de pintura que no és segur que el públic hagi percebut que el segle XX -que es negà a considerar el quadre com una finestra o un mirall- la relativitzà, introduint noves tècniques, com el collage o la pintura acrílica, més adequada per a satisfer les noves necessitats.)
La pintura al oleo. Skira. (pàg. 7)
Activitat realitzada a classe:
Òpera de Sidney. Oli sobre tela
