lunes, 14 de mayo de 2012

La ceràmica

Les primeres notícies que es tenen de l'aparició de la ceràmica és durant el període neolític, al voltant de l'any 6.400 abans de Crist. És una ceràmica molt rudimentària feta a mà que imita la cistelleria. 
La paraula ceràmica, prové del grec 'ceramos', significa argila o fet d'argila.


Actualment és tant un vehicle d'expressió artística, una professió artesana o una indústria. Així mateix, procesos ceràmics es duen a terme per a la utilització com a materials a les noves tecnologies. Exemples de materials industrial de ceràmica són els aïlladors d'alta tensió de porcellana o els imants.


La ceràmica també es l'activitat tradicional de producció d'objectes d'alta qualitat i excel·lent acabat en argila cuita. L'argila vermella, la varietat impura del caolí, és prèviament mesclada amb desengreixants i se li apliquen elements minerals i químics per a millorar la seva presentació. El caolí és una associació complexa de sícile, alúmina i aigua.


http://www.museuceramica.bcn.es/home.htm (Museu de ceràmica de Barcelona)










Activitats realitzades a classe.

jueves, 26 de abril de 2012

Pintura al Fresc


La pintura al fresc es fa damunt d'una preparació de calç acabada d'estendre (fresca) a sobre del mur. Aquesta calç quan entra en contacte amb l'aire, concretament per efectes de l'anhídrid carbònic, forma damunt la pintura que hem aplicat una pel·lícula de carbonat càlcic molt resistent i insoluble. La pintura passa a formar part del mur, no és una simple adhesió superficial. 

No es pot emprar un mur qualsevol sinó que ha de tenir unes condicions especials: no tenir humitat i no contenir guix, ni ciments i ser absorbent. Els materials bàsics necessaris són la calç, la sorra i els pigments (resistents a la calç). Tots han de ser de bona qualitat.


Procediments pictòrics (mur):


-Al fresc
-Al sec (qualsevol procediment pictòric i pintura a la calç)
-començat al fresc i acabat al sec (mezzo fresco, fresco a secco...)




 
(activitat realitzada a classe)




MUR: La pedra va ser el primer suport on el qual es va pintar. La pedra on es va pintar era de la que s'obté la calç i per això no trobem aglutinant. S'assembla molt a la pintura al fresc. 
Arquitectura de la terra: fibres vegetals i fang.
Més tard es va començar a fer servir l'adob.


Al 64 d.C a Roma es va obligar que el toxto fós cuit. I es comença a fer servir el coctus later, opus testaceum. Previament de pintar al mur aplicarem el morter que contigui calç.
Necessitem aglutinant perquè el pigment queda dins del morter. Les pedres que tenen calç: carbonat càlcic: calç (CaCr3)
Un cop cuit a 900º obtenim la calç viva eliminant el àcid carbònic.
Realitzem el procés de carbonitzaciño. El procediment pictòric és aigua de calç (toc enfarinat, tó més apagat).



Es fan una sèrie d'arrebossats sobre del mur (depenent del tipus), si 
és un mur nou s'hi fan generalment dues capes (remolinat i allisat). Totes les capes es fan amb un morter de calç i sorra. La primera amb parts iguals de calç i sorra grossa, d'1 o ½ cm de gruix. La segona s'aplica al cap d'un o dos dies amb calç i sorra fina proporció 3:1, d'uns 4 cm de gruix. A vegades es fa una última capa de calç sola (lliscat). 

Després es calcarà el dibuix ajudant-nos amb el model dibuixat pressionant amb el mànec d'un pinzell o un palet, o a través de l'estergit.

Si el fresc que es vol fer és molt gran caldrà treballar per jornades. Es dividirà el dibuix seguint una mica les seves característiques i només s'aplicarà la capa de l'allisat (la segona) del que es pensa pintar aquell dia, perquè la resta no s'assequi. Els pigments es treballaran només amb aigua (o aigua en calç). Es barregen els pigments amb aigua i s'apliquen amb pinzells suaus o esponges per no rascar la superfície de calç fresca. Com que es treballa amb tanta aigua es poden superposar tons i aconseguir transparències i diferents textures. Al segon dia es tornarà a arrebossar un altre tros i es començarà a 
pintar, remullant una mica els llocs de contacte amb els colors del dia anterior per ajustar les dues pintades.

El fresc s'ha de deixar assecar lentament perquè la pintura quedi ben fixada. És adequat anar-lo mullant alguns dies per retardar-lo. El fresc pot trigar unes sis setmanes a assecar-se (durant aquest període encara es pot retocar una mica). Però per assecar-se completament i agafar consistència necessita uns sis mesos de coll.






Condicions suport per fresc:

  • uniformitat
  • plasticitat
  • resistència
  • textura adient
  • compabilitat dels morters
  • humitat adequada
  • absència
LA HUMITAT, és el major ènemic de la pintura.



 

Trobem diversos tipus de humitats:
  • Humitat per Capilaritat: Ve del sùbsol i puja cap a la superfície. L'aigua reacciona amb les pintures: Surt cap a fora i es crea 'salitre' que provoca la descomposició de la pintura.
  • Humitat per infiltració: ve de fora per l'aigua de la pluja. Descoloreix la pintura.
  • Humitat per condensació: Diferència de temperatura de dins del mur a fora. Miquel Àngel respecte això va inventar les cambres d'aire



Pintura a l'oli

La pintura és l'art d'aplicar colors, o altres substàncies orgàniques o sintètiques, sobre diferents superfícies per a crear un cuadre.
Els diferents tipus de tècniques es basen en els materials que utilitza el pintor per a la realització de l'obra, les més conegudes son la pintura a l'oli i l'aquarel·la.

La pintura a l'oli es composa de pigments molts barrejats amb un oli que s'asseca en estar exposat a l'aire. 
Els pigments, o pols de color, han d'ésser insolubles, insensibles a la descoloriment, i químicament inerts. 
L'oli sol ésser de llinosa però també pot ser de cascall o de roure. De vegades s'afegeix vernís a la mescla i després es tritura, resultant-ne una pasta cremosa i espessa que s'envasa en tubs flexibles.


Aquesta tècnica es va desenvolupar a Europa a finals de l'edat mitjana i gaudí de gran acceptació, por la seva major simplicitat d'utilització i les més àmplies possibilitats que oferia. La pintura l'oli se seca lentament amb poca alteració del color, la qual cosa permet igualar, mesclar o degradar els tons i fer correccions amb facilitat. El pintor no està limitat a les pinzellades lineals, sinó que pot aplicar velades, aiguades, taques, vaporitzacions o empastades (pigments mol espessos). El pintor es lliure de canviar i d'improvisar sense trobar-se restringit a un dibuix preparat d'antuvi. L'oli permet obtenir efectes de gran riquesa amb el color, els contrastos de to i el clar-obscur.


La superfície pictòrica consisteix en un suport, que pot ser una fusta o un plafó composat, o més sovint, una tela de lli, cotó o jute tibada en un bastidor o encolada a una fusta. El suport va cobert amb una preparació, feta amb una fina capa de guix i cola o aprest. La preparació fa que el suport sigui menys absorbent i proporciona una superfície pictòrica que no és ni molt aspra ni massa suau; pot ésser blanca encara que generalment s'aplica a sobre d'una capa de color, que sol ser gris, castany obscur o vermellosa.
Per a pintar a l'oli es procedeix, tradicionalment, per etapes. En primer lloc se esbossa el dibuix sobre la preparació a llapis o a carbó, o con pintura diluïda en trementina. Després s'omplen les àmplies zones de color amb una pintura fluida, i es van refinant i corregint successivament amb pintura més espessa a la que s'afegeix oli i  vernís. Normalment s'utilitzen pinzells de cerra dures, encara que es poden utilitzar brotxes més suaus de pel de teixó o marta; també es pot utilitzar una paleta o espàtula ampla i flexible, o be els dits. Aquest procés pot durar des de pocs dies fins a mesos o inclusivament anys.
Un vernís és una dissolució d'una o més substàncies resinoses en un dissolvent que es volatilitza o es desseca, a l'aire amb facilitat, donant com resultat una capa protectora sobre la superfície on s'ha aplicat.
Existeixen vernissos d'origen natural, en general derivats de les resines i olis essencials de plantes, i sintètics de formulació moderna.




(La tècnica a l'oli s'identifica de tal manera amb la noció de pintura que no és segur que el públic hagi percebut que el segle XX -que es negà a considerar el quadre com una finestra o un mirall- la relativitzà, introduint noves tècniques, com el collage o la pintura acrílica, més adequada per a satisfer les noves necessitats.)  
La pintura al oleo. Skira. (pàg. 7)







Activitat realitzada a classe:

Òpera de Sidney. Oli sobre tela


domingo, 25 de marzo de 2012

El Daurat

El daurat és la tècnica que consisteix en aplicar pa d'or sobre una superfície prèviament preparada. Segons el tipus de dibuix preparatori es pot cisellar l'or. És a dir, es poden realitzar marques i dibuixos mitjançant cisells de diferents formes. 
Els dauradors eren els artesans que feien aquesta feina i aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596. Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l'escultura, la pintura i fins i tot l'arquitectura. Aquesta va ser una tècnica molt utilitzada durant els segles XIII al XV. L'ofici tingué una embranzida durant el segle XVIII i primeries del XIX. Incidentalment el gremi prengué el títol superior de col·legi. 







miércoles, 14 de marzo de 2012

La fusta com a suport

La fusta és composta de fibres de cel · lulosa i hemicel · lulosamantingudes Unides per ligninai Petites proporcions de sucres,faig i proteines 
COMPOSICIÓ DE LA FUSTA:
  • cel·lulosa 50%
  • lignina 25%, dóna duresa i protecció
  • hemicel·lulosa, uneix fibres
  • resines, ceres... nutrició planta
PROPIETATS FÍSIQUES DE LA FUSTA:
  • duresa, resistència al serrat
  • arisotropia (L' anisotropia és la propietat de variació de les propietats físiques en ser mesurades des de diferents direccions. És la propietat contrària a la isotropia.)
  • plasticitat (La plasticitat és la propietat mecànica d'un material, biològic o d'altre tipus, de deformar permanentment i irreversible quan es troba sotmès a tensions per sobre del seu rang elàstic, és a dir, per sobre del seu límit elàstic.)
  • flexibilitat
  • elasticitat
  • higroscopocitat (Es refereix a totes aquelles substàncies que absorbeixen o cedeixen ràpidament l'aigua en forma de vapor o en forma líquida de l'ambient que les envolta.)
Fustes coníferes: En general, les coníferes són fàcils de treballar i constitueixen la majoria de la fusta feta servir per l'home.
Les coníferes tenen una gran varietat d'usos: es tracta d'una matèria primera per a la construcció de components estructuralsperò també es troba en mobles i altres productes, com motlluresportes i finestresLes coníferes també s'utilitzen en la producció de paper i per a diversos tipus de taulers (aglomeratmdfalguns contraxapats). 
Arbres de fulla perenne que creixen en regions fredes i tenen fusteslleugeres, toves i fàcils de treballar, entre les quals que troben la de Pi o l'Avet. 



Fustes frondoses: Són espècies de fulla caduca que creixen en zones de climatemperat i proporcionen fustes resistents i dures com la de Faigel Roure o el Noguer


Fustes tropicals: Són fustes que provenen dels boscos de zones tropicals o siguique creixen en climes càlids i humitsHi ha gran varietat d'espècies entre els quals hi ha la BassaEl Banús o la Caoba.


Fustes artificials: contraxapat, aglomerada, xapada, premsada, plàstica...



martes, 13 de marzo de 2012

El dibuix és un art

El dibuix és la plasmació d'una idea que comença en la nostra ment i per tal de  plasmar aquesta idea necessitem uns mitjans per transportar-la al món físic.
El material de dibuix inclou el seu material...


Treball en sec
  • La punta metàl·lica: Es tracta de un tros de metall molt esmolat amb un mànec. Al cap del temps l'obra es pot descomposar, ja que els metalls (coure, ferro, plata, estany...) s'oxiden i el full (compós de cel·lulosa no ho tolera). Durant l'edat mitjana s'utilitzaba fundamentalment per preparar el treball a ploma o per dibuixar apunts.
  • Grafit:  El grafit es troba a la natura i es pot extreure, però també es produeix artificialment. El mineral s'anomena 'Plombagina'. Perquè el grafit s'endureixi s'ha d'afegir argila. 
  • Sanguina:  La sanguina és una tècnica pictòrica basada en una varietat d'òxid de ferro anomenada hematites, que es presenta en forma de pols, barra o placa. Pot tenir diferents tonalitats, totes elles dintre de la gamma dels vermells (d'aquí el seu nom, ja que recorda a la sang), des del vermell ataronjat fins al roig intens.
  • Carbonet: El carbonet és un carbó vegetal de petites dimensions i rep també aquest nom el branquilló carbonitzat (de romaní i altres plantes) que és una mena de llapis que s’utilitza per dibuixar amb la tècnica del carbonetAntigament es produïa el carbonet de la crema del matoll del bosc i era un carbó vegetal de menys qualitat (menor poder calorífic) que l’obtingut a partir de la crema controlada dels arbres de fusta dura com l’alzina. El carbonet s’emprava sobretot en cuines i en brasers.
  • Contè: Barretes per imitar el carbonet.
  • Llapissos de colors: S.XIX, abans es feia servir guix pigmentat.
  • Clarió: guix blanc                                                                                                         
 

Treball en líquid

La primera ploma PENNA SCRIPTORIA (ploma d'au), es composa d'una estructura molt fibrosa. Els seus traços són arrodonits, a diferència de la canya de Bambú que és més recta.

  • El tinter 'atramentarium' (en llatí negre)
  • La tinta Feta d'un pigment negre (barrejat amb carbó) i amb aigua, per fer que es barrejin aquests dos elements es necessita un gènere més, el qual ha anat evolucionant i variant durant la història, l'aglutinant.
  • Tinta ferrogàlica: L'inconvenient és que s'oxida i es torna marró, també oxisda la cel·lulosa (màxim component del paper). 
  • El bistre és un pigment marró derivat del carbó enquitranat que s'obté cremant fusta de faig. Aquesta cendra es barreja amb aigua i goma aràbiga.
  • La sípia és una tinta que s'obté de la substància continguda en una glàndula del cefalòpode del mateix nom. Aquesta substància es dilueix en aigua en diferent grau de concentració i se li afegeix goma aràbiga.
  

L'art

L'art (del llatí ars) és el concepte que inclou totes les creacions realitzades per l'ésser humà per expressar una visió sensible respecte el món, ja sigui real o imaginaria. Mitjançant recursos plàstics, lingüístics o sonors, l’art permet expressar idees, emocions, percepcions i sensacions.

Una tècnica és un procediment que té com objectiu obtenir un resultat determinat en una obra artística.

La tècnica és com s'aplica el procediment.
Una pintura es fa barrejan pintura, aglutinants i un suport.

ELS PIGMENTS: són substàncies soles que tenen la capacitat de despendre el color. Un pigment és soluble amb tot el que es barreja. 
Es classifiquen segons la seva procedència:

Orgànics: naturals o artificials
Inorgànics: naturals o artificials

Els pigments són sòlids, tan inorgànics, de color, blancs, negres o fluorescents, que normalment són insolubles en el vehicle o substrat al qual són incorporats no són alterats ni física ni quimicament per aquests. Els pigments alteren la seva aparença mitjançant absorció selectiva o dispersió de la llum.
Els pigments i els tints, com a resultat de les seves característiques físiques i químiques difereixen en la seva aplicació. Quan s'aplica un colorant, penetra en el substrat de manera soluble i després pot esdevenir insoluble. El pigment, en canvi, es manté insoluble en tot el procés de creació.



UTILLATGE PINTURA:

El pinzell és un instrument composat per un feix de filaments que poden ser de materials diversos, usualment pèls, fixats a l'extrem d'un mànec de fusta per una virolla i que té la propietat de retenir líquids de diferents densitats. Es fa servir normalment per estedre pintura amb precisió variable sobre una superfície.
N'hi han diferents tipus (recte, angular, quadrat, rodó, plans, etc)
Fabricació: Molt artesanal, és fabrica igual que antigament, no han evolucionat gaire. 
Pinzells d’aquarel·la: tenen una forma bombada, sinó fos així l’aigua relliscaria.
Pinzells d’oli: Forma ramificada, l’oli és més dens, no fa falta superfície per conservar l’aigua.


Paletina: Es fa servir per dimensions petites, per barnissos. 


Brotxa: Pinzell gruixut amb un forat al mig. Aquest forat regula la pintura perquè no caigui tot de cop, es fa servir per dimensions grans.


Espatules: 
-per pintar: angulada
-de 'paleta': per fer mescles, netejar...

Cestra: Paletes d'encaustica, es feien servir per treballar (antigament)

Estapolany: Serveix per recolzar-se mentres un treballa o pinta.